tastet de socis

Núria Clemares

Com et presentaries en una frase?
Uf!. En una frase només puc dir el que més m’identifica, per tant diria: “Hola, sóc la Núria Clemares”. Potser millor fem un cafè i en parlem, no?.

Vet aquí una vegada… què segueix?
Un plat de melmelada.

Quin personatge de conte t’ha despertat més passions?
El llop. Sempre m’ha fet molta llàstima que se’l tractés tan injustament. És un animal fascinant que no mereix tan mala premsa.

Un lloc insòlit on hagis narrat.
Al metro. Un dia anava amb un amic i el seu fill, el metro es va aturar un quart d’hora i per entretenir al nen li vaig començar a explicar un conte, els que tenia més a prop també s’hi van anar enganxant.

Una imatge val més que mil paraules?
Depèn, imatges i paraules són manipulables. Em quedo amb les emocions que sempre són de veritat.

Un conte impossible d’oblidar.
El conte de la puntaire de Malgrat. És nyonyo i carrincló però me’l van regalar de petita i m’encantava llegir-lo i rellegir-lo. Ara el guardo entre les meves coses més estimades i sé que mai me’n desfaré.

On seràs d’aquí a 10 minuts?
Davant de l’ordinador, rumiant la resposta de la pregunta a la primera pregunta.

On t’imagines que seràs d’aquí a 10 anys?
No m’ho puc imaginar. Del que sí estic segura és que no seré on sóc ara.

Ens vols dir alguna cosa més?
Sí, sempre voldré dir alguna cosa més.