Revista n Vida associativa

Tastet de socis Ferran Martin i Sophie Heydel

Tastet de socis

Dues minúscules entrevistes amb idèntiques preguntes que ens presentaran número rere número els socis més antics i els més recents.

Ferran Martin

Com et presentaries en una frase?

Alguns em diuen Ferran però tinc milers de noms. Sóc fill, amic, amant, explorador, esquelet en moviment, organisme viu, criatura mortal que somnia, assaig imperfecte de l’existència i una ínfima part del tot incognoscible. Sóc un ésser encuriosit i escèptic (fins i tot del meu propi escepticisme). M’agrada compartir les històries que m’agraden.

Vet aquí una vegada… què segueix?

…un que tenia tres línies per explicar tots els contes, tot allò que es pot encabir darrere d’aquestes quatre paraules. Com fer-ho? Com satisfer totes les expectatives en aquell espai impossible? Vet aquí el silenci, que fa possibles la paraula i la no paraula.

Quin personatge de conte t’ha despertat més passions?

Em fascina la figura de la Sherezade, que amb les seves històries salva la vida, enamora i redimeix el rei assassí. És sens dubte el personatge que més passions em desperta. En la mateixa línia m’agraden la dona esquelet dels inuit (són les meves amants utòpiques), l’explorador de la mongetera màgica, l’axis mundi, i les diferents expressions del trampós sagrat.

Un lloc insòlit on hagis narrat…

Vaig explicar un conte en el comiat d’un ésser molt estimat per mi. Ha estat l’experiència narrativa més potent que he viscut. El fet de que sigui un lloc insòlit és, com gairebé tot, relatiu, però sé que el moment va ser, és i serà absolutament irrepetible.

Una imatge val més que mil paraules?

Crec que la paraula és indisociable de la imatge. La paraula imatge prové del llatí (imago) retrat i aquest del verb (imitari) imitar. Els nostres avantpassats narradors eren exploradors intrèpids que cercaven imatges, visions, i alhora van trobar, inventar, crear, paraules per a poder fixar i transmetre aquestes imatges, vivències, respostes, intuïcions, certeses, somnis…

Un conte impossible d’oblidar…

Aquell que està íntimament vinculat amb la nostra experiència vital en un moment determinat de la nostra vida. Quan un conte habita realment el nostre cos intel·lectualment, emocionalment, físicament i instintivament és impossible d’oblidar. És aleshores quan ens convertim en canal i som conte.

On seràs d’aquí a 10 minuts?

Sé on m’agradaria ser. Vull veure un partit de futbol, però no puc saber amb total certesa si ja m’hauré mort o bé si m’hauran segrestat uns alienígenes per estudiar-me més a fons. No voldria ser pretenciós.

On t’imagines que seràs d’aquí a 10 anys?

Crec que vivim temps de canvis profunds; el meu oracle no dóna per tant i m’estimo més no intentar condicionar el futur. No m’ho imagino, em sentiré afortunat si encara puc ser-hi per contar-ho…

Ens vols dir alguna cosa més?

Que vet aquí un gat, vet aquí un gos i vet aquí…

Sophie Heydel

Com et presentaries en una frase?

Sempre fent malabars! Mare, narradora, i professora. Les boles enlaire, i de vegades alguna a terra…

Vet aquí una vegada… què segueix?

Hi havia una porta tancada, però amb la clau dins…

Quin personatge de conte t’ha despertat més passions?

Vasalisa (conte Rus de Baba Yaga).

Un lloc insòlit on hagis narrat.

Vaig explicar la Llegenda del Rei Artús en una capella d’un castell dels cavallers Tutunicas.

Una imatge val més que mil paraules?

Sí i no. Mil paraules poden pintar una obra espectacular.

Un conte impossible d’oblidar.

La Caputxeta Vermella.

On seràs d’aquí a 10 minuts?

Avui, malauradament, enganxada al meu ordinador, treballant.

On t’imagines que seràs d’aquí a 10 anys?

Explicant a qualsevol lloc del món.

Ens vols dir alguna cosa més?

En cada conte, hi aprenc alguna cosa nova.

Revista n 7. segona època. Tastet de socis. 2011. p.4

Fes un comentari

*