Quin és el SOROLL que més et molesta i que més t’agrada mentre estàs explicant?

Quin és el SOROLL que més et molesta i que més t’agrada mentre estàs explicant?

Sophie Heydel

El ruido que más me molesta cuando estoy contando, más aún que los móviles, las puertas golpeando, las alarmas de fuego, el bleep bleep bleep del escáner de las bibliotecas, o el timbre de los colegios, es el ruido de la gente que habla detrás de la gente que escucha. Los otros ruidos no me molestan porque son inevitables, pero no se me ocurre ninguna razón para que alguien charle cuando otro está contando un cuento. Mi sonido preferido mientras cuento es el silencio. Aquel momento en que cada persona de la sala está en su mundo propio pero en el que al mismo tiempo estamos todos juntos. ¡Un placer!

Carles Alcoy

El soroll que més m’agrada… mmm… les rialles i també els gemecs d’ensurt i els «ais!» de sorpresa. Algun cop un pet oportú ens ha fet riure a tots. El ruru-rurun-runrun de pares i mares al fons de la sala és el soroll més molest, ja que molesta, i a més implica un menyspreu terrible per la nostra feina i per l’interès dels seus fills. Ho trobo digne de càstig mitjançant pena medieval dolorosa.

Gina Clotet

El soroll que més m’agrada és un instant màgic de silenci que es produeix quan en el moment àlgid de la narració tot el públic calla i espera. És un moment de vertigen en el qual sento que la història ha aconseguit captivar-los i en el qual aprofito per callar també jo i assaborir aquest segon de catarsi col·lectiva. La màgia no sempre funciona però quan apareix… és un plaer. Per altra banda, entre la col·lecció de sorolls i sorollets que acompanyen en moltes ocasions les sessions de contes no puc sofrir els pares i mares que xerren com si fossin a la cafeteria, com si allò no anés amb ells i es pensen que el fet d’estar asseguts dues cadires més enrere els dóna el do de la invisibilitat.

Jordina Biosca

Sorolls: tots molesten! Per exemple, en un bar o una cafeteria és horrorós la màquina de moldre cafè; en altres llocs d’entrada lliure, el soroll de la porta d’entrar, i en sessions infantils, el soroll de fons que fan els pares que són darrere de tot i que no paren de xerrar… I el que més m’agrada.., quan narro?… el silenci.

Anna Gabernet

El soroll que més em molesta quan explico és el xiuxiueig entre dues persones del públic. Curiosament si el xiuxiueig és un comentari de text dels contes que explico no em molesta pas, al contrari!, sinó que entra en la categoria de sorolls que m’agraden (i dels que més, juntament amb les rialles). Curiosa, la ment humana! Hi ha un altre soroll també molest, un martell pneumàtic destrossant la vorera del costat del local, que també em desconcentra molt. Només m’ha passat una vegada però me’n recordo molt bé. Convidar els obrers a esmorzar mentre jo explicava hauria sigut una bona idea; cara, però efectiva.

Sherezade Bardaji

Em molesta el soroll dels «borinots». Gent que es col·loca lluny però a prop del narrador, que no vol escoltar però que tampoc se’n va. Pensen que per estar-se a sis metres ni els veus ni els escoltes. Xerren, comenten, enraonen… fent una mena de sorollet de «mosca vironera»… M’agrada, doncs… escoltar el silenci. M’encanta. Dins el conte aquell moment on la veu, el cos i la imaginació donen lloc a la pausa. Tot s’atura. El silenci ple de mirades que cerquen una resposta. No dura gaire, però és meravellós.

Carlos Sáez

Cuando estoy contando, me molestan todos los ruidos que son ajenos al acto íntimo de la narración. Todos aquellos sonidos que entorpecen la escucha mutua entre público y narrador/a, y el vínculo afectivo que pretendo establecer. Por poner algunos ejemplos comunes: teléfonos móviles que suenan; gente que contesta a la llamada en plena sesión (esto es ya una pasada); adultos que conversan «de sus cosas» en voz alta en las sesiones familiares; gente que llega tarde y entra en la sala como el elefante que entra en una cacharrería; ruidos externos de obras, tráfico… En una sesión de cuentos, me agrada escuchar mi propia voz cruzando el espacio y llegando a cada una de las personas que están ahí. Me gusta escuchar la risa y la sonrisa, los suspiros y las respiraciones profundas, el silencio, las palabras del público interviniendo, y como no, los aplausos. Cualquier sonido que suponga la expresión de una emoción, me interesa.

Revista n 7. segona època. El secret de la picada. 2011. p.32