Entrevistes Revista n

Un cafè amb… Xavier Álvarez per Anna Gabernet

Un cafè amb… Xavier Álvarez

Tècnic del Departament de Cultura del Comú de La Massana (Principat d’Andorra)

per Anna Gabernet

Com descriuries la teva feina?

El Departament de Cultura organitza totes les activitats culturals de les seccions del Departament: biblioteca, escola d’arts, tallers de còmic, escola de música… que fan les seves activitats, i després també hi ha activitats independents com una programació de teatre… És una feina bastant diversa perquè es toquen aspectes bastant diferents, bàsicament són culturals i a vegades també són socials, com per exemple l’escudellada de Sant Antoni, que és un acte mig cultural i mig social on s’implica molta població de la parròquia. Però, bàsicament, es tracta de coordinar des del principi fins al final les activitats culturals de la parròquia.

I a nivell de narració?

Hi ha la biblioteca comunal que no té una programació estable de contes com altres biblioteques, però sí que de tant en tant es programen contes, sobretot per les diades: la Castanyada, Sant Jordi… També treballem amb “El món dels tovets”, que això sí que és un cicle. A part de la biblioteca, el departament de cultura també organitza actes de narració en altres espais com pot ser el Teatre de les Fontetes, però sense una programació fixa.

Per tu què és la narració oral?

És que una persona o una companyia sigui capaç de submergir-me en un món a través d’una narració que a vegades trobo en una obra literària, o no, però sí que té una base literària forta. Per mi, un narrador oral és aquella persona que aconsegueix transformar les paraules d’un llibre en les mateixes emocions que em podria transmetre la seva lectura. Evidentment també hi ha una part visual que en el llibre no hi és i que és molt important. Per mi això seria la narració oral.

Què busqueu en els narradors?

El primer que busques és no repetir-te en un període de temps que va de 2 a 3 anys. Podem portar el mateix narrador diverses vegades durant l’any però intentem que no porti el mateix espectacle. Hi ha companyies que tenen el mateix espectacle durant molt temps i això s’ha de tenir en compte. Sobretot hem de vigilar de no repetir-nos. A partir d’aquí depèn molt del que vulguis programar i del públic per a qui ho vulguis fer. L’espai també és important, aquí a la Massana no tenim espais per fer gran format i hem de buscar espectacles que s’adeqüin a l’espai. A vegades també pots buscar que tingui una lògica en la temàtica. Per exemple, l’any passat dins del cicle de les “Nits d’Estiu” als museus, es va voler donar un to oriental i dels contes que es van buscar alguns seguien aquesta temàtica.

A nivell de gestió (contacte, programació, facturació…), preferiu treballar amb una empresa o amb un narrador?

Particularment, ens agrada més el contacte directe amb al narrador. Primerament, per una qüestió econòmica. Malhauradament tothom està passant una època dolenta i el fet de contactar amb una empresa fa que hi hagi una tercera entitat que fa que pugin els costos. En segon punt, cada cop més els narradors estan més preparats amb els temes de màrqueting i facturació, i ens és més fàcil el treball directe amb els narradors. Per altra banda, sovint ens passa que els narradors ens demanen que els contractem a través de l’agència, ja que amb nosaltres podran tenir una sessió a l’any i en canvi amb l’agència en poden tenir més durant l’any. Sempre que es pugui intentem anar directament a l’artista. També és més còmode per nosaltres perquè el que es tanca amb aquella persona és directament amb ell i no hi ha un tercer que a vegades pot portar certes confusions.

Com ha de ser el dossier d’espectacles d’un narrador que vol oferir els seus serveis en una entitat com la vostra? Quina és la informació que més us ajuda a triar un narrador o un altre?

Ara mateix la primera tria la fem a nivell econòmic pels moments que estem vivint. Per tant, el tema del preu moltes vegades ens pot donar una primera impressió. Ens ajuda a guanyar temps perquè, si no coneixem el cost, haig d’enviar un mail per demanar quant costaria una sessió i quan em respon, potser li he de dir que no puc assumir-ho si és massa elevat pels diners que tenim. Entenc que no és fàcil posar el preu en un dossier, però penso que us estalviaríeu converses innecessàries. També és molt útil el material visual, com les fotografies, els vídeos del youtube, el web… Ens donen una bona idea de com pot ser l’espectacle i si s’adequa al que nosaltres volem programar. Per altra banda, també hi ha molt traspàs d’informació entre les biblioteques, ens expliquem què tal han anat les sessions del narrador que ens interessa. En un país petit com aquest, només hi ha set biblioteques, el boca orella és molt important. Si una persona no funciona en una biblioteca difícilment treballarà a les altres. És important que la persona que ve aquí a Andorra entri amb bon peu.

Els narradors d’on us vénen?

Bàsicament de Catalunya, també de la Comunitat Valenciana. De més lluny és complicat, de francesos no n’hem programat. És complicat en francès per l’idioma. Has de portar un espectacle que rendabilitzis al màxim i si portes un narrador en francès estàs restringint el públic.

Aquí, a La Massana, la gent com rep la narració?

Evidentment el que funciona molt bé és la narració infantil. La narració juvenil és més complicada, costa molt entendre què és el que volen. La narració per a públic adult funciona relativament bé. Per exemple, funciona molt bé el cicle “Les nits d’estiu als Museus”, sempre hem tingut ple des de fa sis anys que es va engegar, i a la biblioteca depèn de la sessió i de l’època.

Amb el públic adult sempre és difícil saber quan programar una sessió. Teniu una bola d’endevinació per saber quan és el millor moment?

No, has d’agafar una mica una línia. El que sí que s’intenta és programar o a última hora o quan la biblioteca està tancada, perquè per a adults has d’ocupar un espai gran de la Biblioteca. Tot i així, no és fàcil perquè si un dia hi ha futbol, l’altre dia hi ha sopar, l’altre dia neva, l’altre dia és massa tard. No hi ha una bola, no ho sap ningú. El tema del futbol és molt fotut, la Champions, per exemple, fa molt mal. Com pots saber que el Barça arribarà a la final? El tema d’adults és més complicat.

Revista n 5 – 6. segona època. Un cafè amb… 2010. p. 16

Fes un comentari

*