Esdeveniments Revista n

MARATÓ DE CONTES a la biblioteca Ramon Fernández Jurado de Castelldefels per Sílvia Nebot

MARATÓ DE CONTES a la biblioteca Ramon Fernández Jurado de Castelldefels

per Sílvia Nebot

ELS DIES 14 I 15 D’ABRIL, LA BIBLIOTECA DE CASTELLDEFELS VA CELEBRAR LA 8ª MARATÓ DE CONTES, ORGANITZADA PER LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA I L’AJUNTAMENT DE CASTELLDEFELS DINS EL MARC DEL PLA DE LECTURA.

«Cada maestrillo, tiene su librillo» diu un refrany popular, i cada marató té les seves peculiaritats, tics i tacs. I la de Castelldefels, no podria ser menys.

Per començar, aquesta marató, a diferència d’altres maratons (com la de Nova York, per exemple), no té categoria olímpica. Ningú no s’emporta cap medalla cap a casa un cop s’acaba. Com a molt, l’única cosa que un es pot emportar, és un bon mal de cap. I no us penseu pas que aquest mal de cap ve provocat per un narrador o narradora particularment pesat. No. Gens ni mica. Aquest mal de cap és provocat per l’acció vasodilatadora, i la posterior -i consegüent- vasoconstricció del sistema nerviós central (resumint, allò que en termes col·loquials se’n diu una ressaca). I és que a Castelldefels no s’estan de res! Per acabar com cal aquesta particular Marató de Contes, no hi ha ni gent extenuada, ni sabatilles destrossades, ni camisetes suades (tot i que això últim, estic segura que a més d’un@ li semblaria un final prou suggeridor…). Però, res de res. Siguem seriosos: a Castelldefels, la Marató de Contes, s’acaba amb una bona copeta de cava. Salut!

Sí, ja sé que els més llepafils em direu que amb una copeta de cava no n’hi ha per agafar cap ressaca, però és que si a la copeta hi afegim que la majoria d’assistents som gent assenyada que habitualment no sol veure, que a més a més ja tenen tots una edat (i el seu fetge, també en té una, d’edat) i que, potser, en comptes d’una, han estat dues, les copetes de cava… doncs, ja la tenim aquí, la resaqueta. Petiteta, això sí, com una mosqueta esclafadeta a la finestreta de la bibliotequeta…

Però, deixem-nos de divagacions etíliques, i tornem al que, en un principi, pretenia ser aquest petit article: una breu sinopsis del que és la Marató de Contes de Castelldefels. Voldria aclarir -abans de continuar- que tot i que aquesta activitat està batejada com a «Marató de Contes», més aviat vindria a ser una mena de mix entre marató i carrera de relleus. Perquè, com tothom ja sap, el concepte marató a seques, es refereix principalment a una prova de resistència (42.195 metres de carrera a peu… Deu-ni-do!), i en aquesta Marató de Contes ningú no ha de resistir pas res. Cap narrador no és obligat a contar, contar i seguir contant rondalles i llegendes fins a caure extenuat a terra. Ni tampoc són els oïdors els que resten obligats a escoltar, escoltar i seguir escoltant un conte rere l’altre, fins que les orelles els caiguin també extenuades a terra.

Com us deia abans, és més aviat una mena de carrera de relleus. Una carrera on l’únic element que hi participa, des d’una vessant veritablement maratoniana, és el propi conte. Contes al matí, contes a la tarda i contes a la nit. Amb un ordre i disciplina digne de la més estricta escola prussiana i una puntualitat gairebé britànica, un a un, passen diversos col·legis de la ciutat per la Biblioteca.

Tot comença el dijous de bon matí: a les deu, dos primers; a dos quarts d’onze, quatre segons; a les onze en punt, quatre tercers… I així fins que, entre dijous i divendres, gairebé uns 1600 escolars tenen la sort de gaudir d’una sessió de contes a la biblioteca. Una sessió enmig de moltes altres sessions que acaronen les oïdes i les ments dels infants de la ciutat.

Una sessió contínua de contes.

Divendres a la tarda, i com a cloenda de les sessions de contes infantils, es fa un macro-conte especial, a les 18 hores, obert a tot els nens i nenes que hi vulguin acudir. I finalment, al vespre -i com a traca final de la marató- a partir de les 22’30 hores, arriben els contes per a adults, i amb ells arriba un duel peculiar: narradors versus actors. Qui ho conta millor? Cada gremi escombra cap a casa, ja sabeu com funciona això. Ara, si voleu saber de primera mà qui el guanya, aquest duel, doncs l’any que ve us haureu de deixar caure per la Biblioteca de Castelldefels per a descobrir-ho. I abans de posar el punt i final a aquest article, m’agradaria encoratjar a que algú altre ens expliqués si hi ha vida més enllà de la Marató de Contes de Castelldefels. Com són les altres maratons de contes? També hi ha cava? I contes? Sol haver-hi supervivents?

Revista n 5 – 6. segona època. Es cou per aquí. 2010. p. 22

Fes un comentari

*