Contes a l'Hospital Esdeveniments Projectes Revista n

Els contes a l’Hospital per Anna Garcia

Els contes a l’Hospital

per Anna Garcia

Coordinadora del voluntariat d’Afanoc

Des que l’Afanoc va iniciar el seu camí, ara fa 21 anys, hem tingut una idea molt clara: els nens i nenes ingressats han de tenir estímuls i fer activitats imaginatives per millorar el seu estat emocional mentre estiguin ingressats.

De seguida vam pensar en els contes. Reunir-nos amb ANIN i posar-nos “manos a la obra” va ser molt fàcil. Des d’aleshores, l’hora del conte es fa cada dilluns de 17 a 18 hores.

Per malament que es trobi un nen, encara que no pugui sortir del llit, encara que porti una via posada…, sempre podrà escoltar una història meravellosa que el transportarà al màgic món de la fantasia i de la imaginació.

Els narradors: la Mon, en Blai i en José Luis, quan arriben a la planta d’oncohematologia pediàtrica de l’Hospital Materno Infantil de la Vall d’Hebron, no saben a qui trobaran, si els nens i nenes ingressats seran petits o grans, si es trobaran bé o malament… Però això per a ells no és cap inconvenient, segur que sortirà algú que vulgui escoltar un conte, segur que algun nen, pare, mare, àvia o avi acaba escoltant també, segur que el conte provocarà més d’un somriure…

Molts dies, però, els nois i noies ingressats es troben bé i aleshores els contes es fan a la sala de jocs. Els voluntaris passen per les habitacions. Avisen: el narrador ja ha arribat, les cadires estan preparades. Les infermeres s’afanyen a posar els termòmetres o repartir els medicaments, tot és a punt per iniciar la sessió.

Des de fa uns mesos hem iniciat una sessió de contes per a pares i mares. Aquestes sessions s’avisen amb antelació per preparar els pares. No és fàcil que els pares i mares surtin de l’habitació dels seus fills per assistir a una trobada de contes per a adults, estan preocupats i no volen deixar el seu fill o filla ni un moment i menys per una activitat lúdica, en benefici propi. Des de l’Afanoc, no forcem, tan sols proposem i posem al seu abast els voluntaris perquè tinguin cura dels seus infants. Un cop s’atreveixen tímidament a sortir a la sala de pares, el resultat és espectacular: riuen, es distreuen i tornen al seu dia a dia amb optimisme renovat. El primer recel, està superat! Han gaudit per uns moments d’una activitat que els ha permès afrontar la malaltia amb un xic de relaxació.

A través d’aquests anys han estat uns quants narradors i narradores que han passat per aquesta planta d’oncohematologia pediàtrica, i tots ells han aportat alguna cosa, però estem segurs que se n’han endut moltes més. El somriure d’un nen o d’un pare en condicions adverses, la força dels infants per tirar endavant, i comprovar que, malgrat estar malalts, els nens continuen sent nens i per tant segueixen tenint els seus somnis i les seves il·lusions.

Moltes gràcies per formar part del projecte de l’Afanoc, per ajudar-nos a mantenir present que la narració, la paraula, és una eina tan poderosa que obre la ment i reconforta el cor

Revista n 5 – 6. segona època. Es cou a l’ANIN. 2010. p. 20

Fes un comentari

*