Articles Revista n

Com ens hem de vestir per explicar contes? per Susagna Navó

Com ens hem de vestir per explicar contes?

per Susagna Navó

narradora, actriu i costurera

Ah, bona pregunta!

Complicada de contestar, això sí.

No hi ha lleis per a això, només opinions.

Per als qui hem entrat al món dels contes el vestuari és un punt tan important que a vegades ens «disfressem» una mica, massa i tot. Sovint sembla que associem els contes a una moda de pantalons de ratlles, faldilles de farbalans i samarretes de cotó, com si anéssim a marxar de campaments. Hi ha cops (sobretot a les sessions per a adults) en què triem una indumentària fosca, sovint negra. És més elegant? És herència d’aquells mims que gesticulaven amb la cara emblanquinada? Dissimula els «michelins»?

O bé, no ho tenim gens en compte, ens posem allò que ens ve a les mans quan obrim l’armari, tant ens fa que sigui groc com verd, cotó, tergal, llana o seda.

De la mateixa manera que molts narradors duem tot de coses a la maleta dels contes per ajudar-nos a crear un ambient en la sessió, per captar l’atenció dels nostres oïdors, també cal que ens vegem a nosaltres mateixos com una part d’aquesta maleta; igual que la nostra veu, el nostre cos i el nostre vestit capten l’interès dels que escolten.

Jo penso que el vestuari ha de ser prou discret com per no interferir en la narració i prou personal com per dir coses de nosaltres.

I, posats a pensar, podria aventurar tres punts, un guió a seguir:

–ESTIL: El vestuari del narrador ha de tenir el seu estil. (Que allò que ens posem per explicar també, en un moment donat, ens ho posaríem per anar pel carrer.)

–COLOR: Segons el tipus de contes. Segons l’espai. (Per contrast o per similitud, per exemple contes de por-negre?

Si al darrera hi tenim una cortina de ratlles millor un color llis… Ben segur que un estilista ho explicaria millor)

–TEMPERATURA: Adequat a l’espai on anirem. (Exterior-interior). (Si sabem que és al carrer, a ple sol, val més que no ens posem màniga llarga, ni un barret de llana, potser amb tirants una nit fresca de primavera tampoc seria el millor).

Ja ho sé, ja ho sé, no podem portar tres o quatre modelets per si de cas, ni sabem gairebé mai què ens trobarem, ni tenim a l’armari roba per a totes les ocasions, ni… mireu, quan el narrador ha pensat com es vestirà, es nota, encara que no segueixi cap dels punts del guió, i sovint encerta perquè s’hi sent còmode, això arriba al públic i aquest ho agraeix.

De tota manera, és parlar per no estar callat; està clar que ha de ser un mateix qui decideixi què es posa. Però… per un moment… imagineu-vos com a espectadors: segur que no us heu fixat en com va vestit aquell que us està parlant? No heu pensat que allò que porta no li escau gens o al contrari? Secretament, no heu agraït la cura amb què ha triat el seu vestit i que durant la sessió, la roba ha deixat de tenir importància perquè està integrada en el tot?

Igual penso tot això perquè la meva vida professional gira a l’entorn de l’espectacle, potser perquè he arribat als contes des del teatre (i aquí entraríem en l’eterna discussió, no ho fem, sisplau) o potser perquè em dedico també a la confecció de vestuari i m’interessa tot el que hi té a veure, potser.

Només penseu-hi, se us acudiran més coses, segur. I un dia en parlem. Fins la propera.

Per aprofundir una mica més en el tema del vestuari hem volgut fer una pregunta a uns quants narradors que sovint fan les maletes….

Què no pot faltar a la teva maleta quan viatges a festivals de narració?

Martha Escudero

Cuando viajo para asistir a un festival no puede faltar en mi maleta una parte fundamental de mi indumentaria para narrar: un REBOZO. (El rebozo es una pieza de ropa que es como un chal, largo, que para las mujeres que en México visten aún ropa tradicional, sirve para todo -como el mocador de fer farcells-: cargar al bebé, llevar la leña, tapar el frió… Afortunadamente se está revalorizando la utilidad y elegancia de esta pieza).

Eugenia Manzanera

Mi maleta siempre lleva mi vestido de contar: CAMISOLA NEGRA «tunneada» por una servidora con retales que relatan mi memoria emotiva. También me gusta llevarme una CAJITA DE MÚSICA… LIBROS, OBJETOS, SILUETAS-GUANTESMARIONETAS (alguna siempre se cuela), y MANDILES que cuentan como he cocinado el cuento.

Carlos Ortiz, Caoz

Las prendas que nunca pueden faltar en mi maleta son: un PAÑUELO para la cabeza (debe ser regalado no comprado), un RELOJ DE BOLSILLO (ahora uno comprado, porqué el que me regaló mi abuelo lo perdí) y, según el público o el espectáculo una CAMISA o CAMISETA FUERA DE LO COMÚN (es decir que jamás las uso para vestir fuera del escenario).

Noemí Caballer

Jo trio el vestuari en funció del públic a qui van adreçats els contes, però la peça que no falta mai a la meva maleta quan viatjo amb els contes amunt i avall (o bé, quan viatjava) és o bé una FALDILLA NEGRA LLARGA fins als peus o bé un vestit negre amb taques vermelles també llarg fins als peus. El perquè… jo quan vull explicar d’una manera còmoda m’assec en una cadira amb les cames obertes, és un gest que faig d’una manera completament inconscient, i aquest tipus de roba em permet fer-ho còmodament.

Jose Campanari

No puede faltar en mi maleta la camisa, el pantalón, los calcetines y los zapatos que uso para contar. Pero lo verdaderamente imprescindible es el PAÑUELO NARANJA para el cuello y los PAÑUELOS DE PAPEL para los mocos.

Boniface Ofogo

Cuando viajo a un festival de narración, nunca puede faltar alguno de mis TRAJES TRADICIONALES AFRICANOS.

Felix Albo

Viajo siempre con una LIBRETA EN BLANCO, DOS BOLÍGRAFOS (preferiblemente bic naranja), mi NOTEBOOK, ROPA de más para actuar, mi CÁMARA de fotos y el CEPILLO DE DIENTES. El LIBRO que me estoy leyendo siempre me acompaña, pero rara es la ocasión que lo abro. Prefiero viajar mirando.

Alberto Mateos

En Vivo del Cuento tenemos deje flamenco y en ese honor llevo siempre un CHALECO para contar porque de esta manera vestían la gente que cantaban y contaban historias en los tabancos (tascas, tabernas) de Jerez y en los baches (tabernas) de Cádiz. Un SOMBRERO y un PAÑUELO para el cuello son fundamentales para cuentos cercanos a la Soleá. Y, para acabar también llevo una CHILABA del otro lado del estrecho. (Imprescindible: VINO DE JEREZ, preferentemente Oloroso seco).

Juan Gamba

Un PANTALÓN Y UNA CAMISA NEGROS, mis LENTILLAS y MAQUILLAJE básico para resaltar los gestos de la cara.

Revista n 5 – 6. segona època. El secret de la picada. 2010. p. 39

Fes un comentari

*