Articles Revista n

Meditació al voltant de PARAULA VIVA

Meditació al voltant de PARAULA VIVA

Paraula viva, oralitat. En el món de la narració tradicional, és la paraula viva del narrador, la seva recreació per explicar i fer reviure històries, rondalles, mites i llegendes que són els orígens de la literatura universal.

Paraula viva que en aquesta recreació es vesteix de maneres diferents i així ha passat d’una generació a l’altra, mantenint sempre, i en les diferents parts del món, les arrels, el fonament de l’ésser fins arribar als nostres dies tot fent camí i tradició mítica i llegendista, i també acumulant sabiduria amb el pas del temps.

Molts erudits escriptors han reconegut el seu deute i la seva admiració envers la paraula oral narrativa, és a dir, la paraula viva que donà inici a l’escriptura que en principi fou una simple transliteració, un model i un monument a qualsevol literatura universal.

La paraula viva en l’oralitat ha tingut al llarg dels temps un paper decisiu en la transmissió de la història humana i la formació de la gent quan encara es desconeixia la paraula impresa, i també després, si tenim en compte que, malauradament, l’alfabetització encara no és una realitat en molts indrets del món. I al mateix temps ofereix moments lúdics i lliçons de vida en les experiències viscudes per altres éssers que ens han precedit.

Paraula viva literalment significa paraula pronunciada, el vehicle de comunicació entre els individus i té moltes expressions i matisos. El llenguatge parlat, la paraula, és el codi que informa per damunt d’altres codis en la relació comunicativa. Un mot, una frase, té diverses connotacions que deriven del pur aspecte semàntic, per a representar o suggerir altres valors al mateix temps que la significació primària. El to que tinguin aquest mot o aquesta frase, en la veu de qui parla, afegeix significat a la intenció del parlant. Així, la veu en la paraula viva, pot tenir múltiples inflexions. I molts usos: comunicar, informar, captivar, inventar, divertir, enganyar…

Els antics grecs deien que les paraules eren “éssers alats”. Els narradors, tot recreant històries, hem de fer volar la nostra paraula viva per evocar imatges en la fantasia dels oients. La paraula no té limitacions.

Montserrat Solanas

Revista N. Núm. 7. Primera època. Correu, obriu el correu. Any 2003, p. 21