Seminari Antropologia i Conte
per Dolors Llopart
De febrer a juny del 2002, ANIN ha organitzat un Seminari als locals de la seva seu social, el Museu Etnològic. Amb una periodicitat mensual, el títol de les trobades explicita prou bé el seu objectiu: Antropologia i Conte. Es tractava de donar als assistents alguns conceptes bàsics d’antropologia que ens permetessin comprendre l’organització i estructura dels contes que volem explicar, així com el perquè de certs símbols i maneres de fer dels seus personatges. El Seminari ha estat dirigit per Dolors Llopart.
Partint dels models originals de la cultura mediterrània, concretats en les terres catalanes, dels quals el llegat va ser el dret gòtic i el romà, ens vam concentrar en l’evolució social i familiar. Del pater familiaes a la família nuclear de finals de l’Edat Mitjana, i el seu curs fins als nostres dies.
La bibliografia relativa al tema ha estat nombrosa i l’estudi molt interessant i útil per millor comprendre les històries que expliquem, en conèixer-ne els orígens que les han inspirat.
S’han tractat els conceptes de parentiu, aliances matrimonials, parentius comparats, la crisi dels valors pairals, la transformació de les relacions familiars i els canvis socials de la família en la Catalunya dels segles XIX i XX, alguns dels temes tractats il·lustrats per contes i cançons populars catalanes i altres històries foranes amb les quals s’han fet comparances (harem, Polinèsia, etc.). I ens resta força lectura per continuar…
Montserrat Solanas
Tema: la família i el parentiu
0. Introducció a les ciències socials.
Cronologia
1. Introducció teòrica al tema de la família:
Continuïtat i parentiu (text de Joan Bestard tret d’internet)
Termes claus en relació al parentiu:
Conceptes bàsics: Matrimoni, Residència, Filiació i Terminologia.
Text: “Los 60 conceptos clave de la antropologia cultural”. Angel Aguirre Ed. Edit. Daimon 1982.
2. La família catalana.
Revista d’Etnologia de Catalunya n 8, abril 1996 (sobre la família)
“La casa a Andorra” (Isabel de la Parte-David Mas. Editorial AltaFulla 1999.
“Més enllà del silenci: El cicle de vida familiar: condició social i imatges culturals sobre les dones” (Dolors Comas d’Argemir)
“El cavaller de Vidrà. De l’ordre i el desordre conservadors a la Muntanya catalana” Ignasi Terradas. Publicacions Abadia de Montserrat. 1987.
3. L’hereu:
“La vertadera història de l’hereu Bertran” (Rosa Congost).
“Els orígens de la institució de l’hereu a Catalunya: Vers uns interpretació contextual”. Quaderns de l’ICA,1: 65:97 Barcelona. 1980
Textos que il·lustren el tema:
L’hereu Riera (cançó tradicional)
La madrastra (cançó tradicional)
Huérfana de madre (conte de tradició oral haussa)
El conte de la mala madrastra (històries i llegendes del Pallars)
La filla del marxant (cançó tradicional)
El testament de n’Amèlia (cançó tradicional)
El cigronet (conte de Prudenci Bertrana)
El renoc (conte de tradició oral recollit per Verdaguer)
El heredero (conte de Emília Pardo Bazán)
4. El procés matrimonial. “Entre l’amor i l’interès. El procés matrimonial a la Val d’Aran”. Editorial Garsineu. Tremp, 1993.
Textos que il·lustren el tema:
Lo senyor Joan dels casaments (conte d’Emili Vilanova)
La filla del Carmesí (cançó tradicional)
La princesa Mirra (text extret de les Metamorfosis d’Ovidi)
La Pepa (contes de Víctor Català)
Aixa y el hijo del Rey (conte de tradició oral marroquí en versió Fàtima Mernissi).
5. La família als segles XIX i XX. (Característiques general).
“Historia de la familia “. Martine Segalen/ Françoise Zonabend. Alianza Editorial. Voum II. 1988.
“Antropologia Histórica de la familia”. Martine Segalen, Taurus Universitaria. 1992.
“La família i el parentiu”. Françoise Breton. Lorea Barruti. Conèixer Catalunya. Dopesa 1978.
Textos que il·lustren el tema.
El carrer Bolivar, Maria Barbal.
Mirall trencat, Mercè Rodoreda
Vida privada, Josep M.de Segarra.
Pilar Prim, Narcís Oller.
6. La propietat i altres formes d’explotació.
“Història de l’agricultura catalana”. Joaquim de Camps i Arboix. Biblioteca de Cultura Catalana. Editorial Taber. 1969.
Revista “L’Avenç”. Dossier: El món agrari a la Catalunya moderna (s.XVI-XVIII), nº 26 . Abril 1980.
“El Pirineo español”. Ramon Violant i Simorra. Editorial Plus-Ultra, 1949. Reedició. Editorial AltaFulla, 1985.
“Arbúcies. Estudi del medi i formes de vida (1743-1940)·”. Andreu Bover i Pagespetit. Diputació de Girona. Col·lecció Joaquim Batet i Sisó, 2. 1986.
7. La Rondallística catalana.
Conceptes bàsics per navegar-hi.
“La Mitologia i la seva interpretació” Joan Prat i Carós. Els llibres de la frontera. 1984
“El fons ritual de la vida quotidiana”. Xavier Fàbregues. Edicions 62, 1982.
“Les arrels llegendàries de Catalunya”. Xavier Fàbregues, Edicions de la Magrana, 1987
“Signes, llengua i cultura “”. Sebastià Serrano. Edicions 62, 1980
“Enciclopèdia de la Fantasia popular de Catalana”. Joan Soler i Amigo. Editorial Barcanova, 1998
“El rondallari català” Pau Bertran i Bros. Introducció crítica de Josep M. Pujol. Editorial AltaFulla, 1989
Dolors Llopart
Revista N. Núm. 5. Primera època. Les mil i una. Comentari d’esdeveniments al voltant de la narració. Any 2002, pp. 10-11.