Ressenyes Revista n

notícia de revistes per Montserrat Solanas

notícia de revistes/

Tenim al davant dues publicacions franceses que tracten de les activitats entorn de la narració oral, un tema renaixent cada cop amb més força, tant en el camp dels infants com en el camp dels adults. La creació i producció del conte, infantil o adult, mai no s’ha reduït, tot al contrari. Ha augmentat, com ho demostren les moltíssimes obres editades els darrers anys, i al nostre abast./

Una de les publicacions que avui examinem, el núm. 4 de La Grande Oreille, expressa en l’editorial la seva ambició de ser la revista on el lector trobi totes les referències sobre “l’antic art de la narració”. Els reportatges, la informació general, els debats i les reflexions el més obertes possible, sobre tot allò que pugui interessar respecte a la narració oral i el conte, tant el de tradició transmès per les successives generacions, com el conte d’autor, s’anirà tractant en les publicacions de La Grande Oreille./

També fa referència al tema de la professionalització. Existeixen, ja, centres d’aprenentatge per a la narració oral, però –continua– són encara moltes les preguntes que necessiten resposta. Cita institucions a França (Maison du Conte de Chevilly-Larue, Centre de Littérature Orale de Vendôme et Centre des Arts du Récit de Grenoble), on s’imparteixen cursos, s’intercanvien experiències i es realitzen altres activitats./

En l’apartat “dossier” de la revista, Lydia Gaborit escriu sobre la universalitat del conte, de la qual som portadors i reconeixem en la narració. La metàfora dissimula sovint la veritat. El conte proposa camins a la recerca de la maduresa, la pròpia identitat, camins de vegades tan endolcits, que hom n’oblida el significat en l’entorn constituït pel món de les nostres societats occidentals, on l’aparença i la futilitat semblen ocupar un lloc tan preponderant en la vida humana./

El tema del canvi, de la metamorfosi i l’evolució, la trajectòria com una etapa d’iniciació, continua en les pàgines següents establint paral·lels biològics./

Una sèrie de nou contes, iniciats per una bella reproducció antiga de “La bella i la bèstia”, il·lustren el tema tractat en l’article de Lydia Gaborit./

S’introdueix a continuació l’almanac amb el tema de la neu i les festivitats de desembre a març del 2.000. /

Els objectius essencials de la “Maison du Conte” definits pel seu director-adjunt, Claude Paquin, una entrevista amb el narrador Pépito Matéo, un intercanvi de preguntes i respostes sobre el narrador professional i l’“amateur” i el concepte de propietat artística en el camp del conte, ocupen les pàgines darreres que acaben amb una informació sobre els actes previstos en els diferents municipis francesos, les publicacions i notes de lectura i espectacle./

Conter, el primer exemplar d’una altra publicació, és la revista trimestral de la “Maison du Conte”, octubre/desembre 2000./

Després de 12 anys de festivals, i constatant l’interès creixent en la narració oral, el Centre Culturel de Chevilly-Larue va fer realitat el seu projecte, creant la “Maison du Conte”. Un local propi, un lloc permanent on els narradors poguessin aclarir les arts del conte en totes les seves diversitats i singularitats, les seves dimensions artístiques i científiques, educatives i socials. Essent, al mateix temps una escola per ajudar joves artistes, un viver de talents renovadors en l’art del conte. Tres punts bàsics ho resumeixen: ampliar el moviment ressorgit en la renaixença del conte; obrir noves perspectives; i proposar i cercar noves formes innovadores./

Trobades, estades, accions a les escoles i formació de narradors han estat fruit de la missió assenyalada. Sessions periòdiques de narració, a més, amb narradors del país i altres procedents de quinze països./

El projecte ha rebut l’ajuda constant de les col·lectivitats del territori./

Pépito Matéo ha presentat el mes de novembre darrer un espectacle al Centre Cultural de Chevilly-Larue, una trilogia anomenada “N’en parlons plus!” on ha desplegat tres estils de narrar, de posició pròpia de narrador, comunicació i relació amb els seus oients , un joc de la paraula barrejant els estils de la narració. /

Activitats diverses: tallers, debats, conferències… /

L’École de la Maison du Conte que funciona des de febrer del 2000, presenta el programa dels cursos de formació per al 2000/2001 que tracten diferents temes entorn el narrador i el conte./

Myriam Bloede es refereix a l’estada dita “en residència”, avalada pel Ministeri de Cultura d’ençà una vintena d’anys, i n’explica els objectius creatius. Segueixen unes entrevistes fetes a tres narradors que han estat “en residència” en tres llocs diferents./

En la pàgina oberta per rebre i exposar opinions, experiències, testimonis, etc. entorn l’art del conte, Cécile Backès, escenògrafa, ens parla del seu treball en un text preparatiu d’un debat sobre “Les voi(e)x de la langue”./

Sota els títols : “le verbe en verve” trobem informació –no pas calendari-, sobre projectes i iniciatives de caràcter especial ; “actualité édition” s’ocupa de la publicació d’un texte de Valère NOVARINA sobre la paraula, qualificada com la nostra “carn espiritual” Valère Novarina: devant la parole. Éditions P.O.L., maig 1999, 186 p. /

Montserrat Solanas/

Coneixeu alguna altra publicació entorn la paraula i el conte? A tots ens interessa. Per què no ens n’informeu?/

També ens agradarà rebre, i agrairem, els vostres comentaris, peticions i crítiques respecte a la revista n que avui estrenem./

Revista N. Núm.1. Primera etapa. notícia de revistes. Any 2000. pp. 14